Característiques diferencials de la teoria
La pedagogia del constructivisme ee113_12.jpgs una corrent que afirma que el coneixement de totes les coses és un procés mental que l'individu desenvolupa de manera interna, conforme l'individu interactua amb el seu entorn. Per tant, podríem dir que es la construcció del coneixement a través d'activitats basades en experiències riques en els contextos. Aquesta teoria a més es base en el desenvolupament de l'aprenentatge com a significatiu.
Així doncs, el constructivisme parteix del plantejament de que un aprenentatge significatiu construït per l’aprenent mateix, crea models mentals dels fenòmens, essent més fàcilment transferible a noves situacions, o situacions similars, que coneixements adquirits més o menys mecànicament . Aquests consisteixen en representacions múltiples integrades a allò que s’ha après. Però com afavorir-ne la creació? L’activitat que afavoreix la creació d’un model mental és la creació de models computacionals. La construcció de models és important perquè es tracta d’un dels processos cognitius que comporta més relació conceptual. Així doncs, si és veritat que construir models pot ajudar a crear models mentals, cal que els estudiants aprenguin a construir-los. Una vegada justificada la seva necessitat cal plantejar-nos com ajudar als nostres alumnes a construir models. Els alumnes construeixen models d’estructures mentals d’allò que necessiten per actuar a l’hora de resoldre un problema, prendre una decisió o acabar qualsevol altra activitat. Quelcom que els pot ajudar a crear-los son les simulacions cognitives. Aquestes tenen com a finalitat construir models d’estructures mentals i processos cognitius. Així, es tracta d’intentar externalitzar els propis processos mentals.
Article del constructivisme


Objectius educatius de la teoria

El constructivisme base la seva teoria, com hem citat ja anteriorment, en com les persones construeixen el seu propi coneixement i enteniment sobre el món, a través de la seva experimentació i reflexió sobre les mateixes.
Hi ha tres factors que intervenen en el procés d’aprenentatge:
- Factors interns (processos cognitius)
- Experiències (coneixements acumulats)
- Factors ambientals (proveïdors de noves experiències)
Un autor de referència dins la teoria constructivista, com J. Piaget, considera que hi ha tres estadis de desenvolupament cognitiu universals: sensoriomotor, estadi de les operacions concretes i estadi de les operacions formals. En tots ells l’activitat és un factor important per al desenvolupament de la intel·ligència.
L’alumne construeix el seu propi coneixement mitjançant la interacció constant amb el seu medi. El que es pot aprendre en cada moment depèn de la pròpia capacitat cognitiva, dels coneixements previs i de les interaccions que es puguin establir amb el medi.
Reconstruint els esquemes de coneixement. El desenvolupament i l’aprenentatge es produeix a partir de la seqüència: equilibri - desequilibri – reequilibri (que suposa una adaptació i la construcció de nous esquemes de coneixement).



El constructivisme considera que l’aprenentatge és una interpretació personal del món, de manera que dóna sentit a les experiències que construeix cada un, pel que podem dir que el coneixement mai és independent de l’alumne. Ara bé, aprendre no significa reemplaçar un punt de vista incorrecte per altre correcte o més correcte, ni una acumulació de coneixements, l’aprenentatge és la transformació d’uns coneixements previs, passant a través del pensament actiu i original de l’aprenentatge, el que implica l’experimentació i la resolució de problemes i considera que els errors són la base de l’aprenentatge.
Aquest coneixement es consensua amb altres estudis sobre el constructivisme, però en altres basants, com el punt de vista del socio-constructivisme, teoria de Vygotsky, quan diu que els aprenentatges són com un procés personal de construcció de nous coneixements a partir dels sabers previs (activitat instrumental), però inseparable del medi i la situació en la que es produeix. Els dóna connectant l’experiència personal i el coneixement base de l’estudiant i es situa en un context social on ell construeix el seu propi coneixement a través de la interacció amb altres persones. Emfatitza en els següents aspectes:

· Importància de la interacció social i de compartir i debatre amb altres els aprenentatges. Aprendre és una experiència social on el context és molt important i el llenguatge juga un paper bàsic com a eina mediadora, no només entre professors i alumnes, sinó també entre estudiants, que així aprenen a explicar, argumentar... Aprendre significa "aprendre amb altres", recollir també els seus punts de vista. La socialització es va realitzant amb "altres" (iguals o experts).
· Incidència en la zona de desenvolupament pròxim (ZDP), en la que la interacció amb els especialistes i amb els iguals pot oferir un "escenari" on l’aprenent pot recolzar-se. Podem sentir a través d'una cançó, el poder que té la paraula aprendre en mans del cantautor Lluís Llach (Verges, 2007):





Rol de l'estudiant - Interacció entre estudiants
Els diferents entorns virtuals d’aprenentatge promouen una educació centrada en l’alumne el qual és el subjecte principal del procés d’aprenentatge.
L'alumne ha de tenir un paper actiu dins el procés d'ensenyament - aprenentatge, ha d'establir els seus propis objectius d’aprenentatge. És important que els alumnes dirigeixin el seu propi procés d’aprenentatge, així, és important que els objectius dels alumnes vagi variant amb la seva evolució i amb el temps. Aquest tipus d’aprenentatge centrat en l’alumne també ha de promoure una certa tasca de reflexió, i així assolir el pensament racional. És a dir, tant el docent com els alumnes han de reflexionar sobre els seus propis processos d’aprenentatge. Cal doncs que el docent demani cert nivell reflexiu en els treballs dels seus alumnes.
xarxes.jpg
El constructivisme té com a principal objectiu que l'alumne aprengui de manera funcional. Cal docs que l'alumne sigui capaç d'aplicar conceptes per a resoldre problemes a la vida quotidiana. Així, el constructivisme exigeix als seus alumnes un aprenentatge real basat en la creació de models mentals i en la resolució de problemes reals. Fomentant així l'argumentació i l'esperit crític a l'hora que provoca l'autonomia moral i intel·lectual de l'alumne.

L’ensenyament l’objectiu consisteix en afavorir en l’aprenent la construcció significativa i representativa de l‘estructura del món, i capacitar-lo perquè pugui elaborar i interpretar la informació existent.


Per tant, cal veure l'estudiant des dels principis del constructivisme i perquè pugui tenir un aprenentatge significatiu, les següents característiques:

  1. Actiu
  2. Constructiu
  3. Col·laboratiu
  4. Intencional
  5. Conversacional
  6. Contextualitzat
  7. Reflexiu


Rol del docent i Relació docent - alumne
El docent es considerat com un mediador entre el coneixement i l'aprenentatge de l'estudiant, comparteix les seves experiències i els seus sabers en una activitat conjunta de construcció del coneixement.
Per tant, aquesta relació que han d'establir, es que el docent acompanya l'alumne en tot el seu procés de formació, el docent durant aquest procés ha de ser una persona reflexiva que pensi de manera crítica sobre el seu treball àulic, capaç de prendre decisions i solucionar els problemes que se li presentin de la millor manera, prenent en compte el context sociocultural del context on es trobi.
A més el docent ha de promoure els aprenentatges significatius, que tinguin sentit i sigui realment útils i aplicables en la vida quotidiana de l'estudiant.
La fita del docent ha de ser aconseguir l'autonomia i autodirecció dels seus alumnes, la qual es dóna amb el suport del procés gradual per transferir de manera ascendent el sentiment de responsabilitat i autoregualció en aquests, és a dir el mestre es preocupa per formar alumnes independents.
La relació doncs ha de ser que el docent sigui facilitador del coneixement, i que els alumnes vagin construint aprenentatge significatiu.




Criteris i instruments d'avaluació
L’avaluació ha de ser entesa com a part integral del procés d'ensenyament aprenentatge. Així, existeixen diferents tècniques associades a l’aprenentatge significatiu. Per exemple l’aplicació pràctica o simulació d’aquelles teories que s’han anat exposant, la resolució de problemes relacionats amb la matèria, respondre preguntes i reaccionar al feedback, participar en diàlegs amb el tutor, realitzar experiments reals... L’avaluació sempre es fa sobre els resultats del grup tenint en compte les reflexions i aportacions individuals.
Així doncs l'avaluació és dinàmica i s'avaluen tant els processos com els productes. Fan una avaluació del nivell de desenvolupament real de l'alumne i fan ús de tests, proves de rendiment, determinació i amplitud de la competència cognitiva.
Els estudiants participen activament de la pròpia avaluació, i s'utilitzen estratègies d'autoavaluació i de coavaluació, entenent que aquestes són eines útils per a la construcció i consolidació dels propis aprenentatges, en coherència amb el fet de situar a l'alumnat com a protagonista del procés d'aprenentatge.
Es tenen en compte aspectes com la col·laboració, l’evolució del grup, el compartir els descobriments, etc. El gran repte d’aquest model és el fet que els propis alumnes es marquin els seus propis objectius, són ells mateixos els que es fan responsables del seu procés d’aprenentatge triant fins a on han d’arribar. Així cadascun d’ells té les seves pròpies metes d’aprenentatge. La funció del docent és la d’ajudar als seus alumnes a autodirigir el seu propi procés d’aprenentatge.
Autors més representatius
Lev Semiónovich Vygotsky Vygotsky (en rus Лев Семёнович Выготский) 11 de juny de 1934.external image moz-screenshot.pngexternal image moz-screenshot-1.pngVygotsky4.jpg
La base de la teoria de Vygotsky la trobem emmarcada en aquest mapa conceptual:

vigotsky_teoria_socio_cultural_36559_t0.jpg
Jean William Fritz PiagetJean Piaget(Suïssa, 9 d'agost de 1896- Ginebra, 16 de setembre de 1980.

piaget.jpg
Tota la teoria d'aquest autor es base en el següent mapa conceptual:
esquema.jpg
Usos i/o aplicacions de les TIC en educació
Els usos i aplicacions de les TIC sobre la base de la teoria constructivista, s'han desenvolupat en els darrers deu anys, quan molts investigadors han explorat el paper que poden fer les noves tecnologies a l'aprenentatge, demostrant que els ordinadors ens proporcionen una mitjà creatiu per a què els estudiants s'expressin i demostrin que han adquirit nous coneixements. Els projectesde col·laboració en línia i publicacions web també han demostrar ser una manera nova que els professors comprometen en els estudiants en el seu procés d'aprenentatge.
Les noves tecnologies són ideals perquè proporcionen a l'estudiant un accés il·limitat d'informació que necessita per investigar i anar creant coneixement dins la seva realitat i el seu context més proper.
En el moment que vivim és imprescindible que la tecnologia ha d'anar més enllà de modificar i millorar la forma com ensenyar els educadors, i també el seu contingut.
chiste_aula_virtual.jpg
Hi ha moltes aplicacions per aconseguir un bon treball constructivista, les més destacades són:

1. Xarxes socials: funcionen com una continuació de l'aula, però virtualment.
2. Wiki: aporten nous instruments i aplicacions per la construcció de l'aprenentatge.TIC.jpg
3. Blogs: lloc on es poden expressar sentiments i on el docent pot veure tot el procés d'aprenentatge dels seus estudiants.

L'aprenentatge amb les noves tecnologies serà efectiu doncs, si es compleixen aquestes quatre característiques essencials:
1. Entorn creatiu amb molts instruments i materials perquè l'estudiant es senti immers en una adquisició del coneixement.
2. Facilitar el contacte entre estudiants i professors.
3. No tenir ni espai ni temps, concret només haver de tenir un ordinador connectat a la xarxa.
4. Vincular-se en els coneixements de la manera que l'estudiant es senti més còmode, i així sigui l'estudiant que fai la seva pròpia construcció del coneixement, i realment sigui un aprenentatge significatiu.