​​Característiques diferencials de la teoria conductista.
external image stuedent-pic1.jpg
El conductisme, és una teoria OBJECTIVA de l'aprenentatge, que es va desenvolupar principalment a partir de la primera meitat dels s. XX, encara que podríem afirmar que els seus orígens es remunten fins l'època d'Aristòtil, el qual va realitzar assaigs de "MEMÒRIA", enfocats a les associacions que es feien entre els esdeveniments com els llamps i els trons.

Durant molt temps els psicòlegs conductistes han fet una gran quantitat d'investigacions bàsiques dirigides a entendre com es creen i es mantenen les diferents formes de COMPORTAMENT. Aquestos estudis es basaven en:

  1. Els canvis en el comportament, com L'ADQUISICIÓ D'HABILITATS.
  2. Les condicions que prevaleixen sobre la conducta, com l'estrès prolongat, les carències intenses i persistents......
  3. LES INTERACCIONS que:
  • PRECEDEIXEN al comportament, com el cicle d'atenció o els processos preceptuals.
  • SEGUEIXEN al comportament, com els efectes dels incentius, recompenses o càstigs.

La TEORIA CONDUCTISTA va presentar dues variants:

  1. EL CONDICIONAMENT CLÀSSIC ó també conegut com a CONDICIONAMENT PAVLOVIANO.
Aquest condicionament clàssic es un tipus d'aprenentatge associatiu que va ser demostrat per primera vegada per IVAN PAVLOV.
En el condicionament clàssic, l'associació d'un estímul incondicionat amb un estímul neutre provoca que posteriorment el individu responga a l'estímul neutre com la resposta que emetia davant l'estímul incondicionat.

external image pavlov.gif

2. EL CONDICIONAMENT INSTRUMENTAL O OPERANT.
B.F. Skinner, va ser el formulador del condicionament operant i de l'ensenyament programat.
En el condicionament operant, l'aprenentatge té a veure en el desenvolupament de noves conductes.
En aquesta teoria d'aprenentatge es defineixen un nou tipus d'estímuls: ELS ESTÍMULS REFORÇADORS ,REFORÇ POSITIU) o bé que s'eviten (REFORÇ NEGATIU).

són aquells que segueixen a la resposta i tenen com efecte augmentar la probabilitat de que les respostes es tornen a repetir en un futur (
Per tant l'APRENENTATGE segons el condicionament operant, que és el que tindrem en compte, es pot aconseguir mitjantçant l'associació adequada entre els següents elements claus:

  • ESTÍMUL.
  • RESPOSTA=CONDUCTA OBSERVABLE.
  • REFORÇ.

external image 105785.gif



Objectius didàctics


Des del punt de vista de la teoria conductista, l'aprenentatge (la conducta humana) pot MODELITZAR-SE, de manera que l'èsser humà pot aprendre qualsevol cosa, sempre que l'aprenentatge es programe adequadament i es fassen les pràctiques i els exercicis necessaris. Per tant, serà el professor el que plantege els objectius o metes que cal assolir, i el responsable de l'aprenentatge dels alumnes.

L'aprenentatge es consegueix mitjantçant una ORGANITZACIÓ EXTERNA A L'ESTUDIANT (situació instruccional, metodologia i continguts) i les lleis d'aprenentatge són comuns per a tots els individus.
external image Manual_img_10.jpg

En el següent quadre enumerem les tècniques per l'adquisició, manteniment i retenció d'habilitats i coneixements.

Reforçament
Presentar un estímul reforçant seguint a una resposta que farà que la resposta es repeteixe en un futur.
Modelament per aproximacions succesives
Primer s'identifica la meta. En un primer pas es proporciona reforçadors davant l'emisió de respostes adequades. Després de donar la resposta adequada es passa al següent pas i així succesivament.
Modelament
Consisteix en modelar la conducta que es desitja que algú aprenga, fent evident la conseqüència que segueix a la conducta exhibida.
Les tècniques per a eliminar les conductes no desitjables són:
  • Extinció: retirar el reforçador que manté una conducta.
  • Càstig: és un procediment per mig del qual es proporciona un estímul negatiu, després de l'emisió d'una resposta.
  • Reforçament diferencial: selecció d'una conducta incompatible com la conducta que es desitja eliminar.
  • Temps fora: retirar al individu per un temps de la situació en la qual manifesta conductes indesitjables.



Rol de l'estudiant. Interacció entre els estudiants.


El paper dels estudiants en la teoria conductista és totalment PASSIU i són tractats com "caixes negres" , on s'inserta un estímul i s'obté una resposta, la qual cosa implica que no es reconeix la seva existència pròpia i personal, així com tampoc no es consideren les seves particularitats i les seves potencialitats.

En la teoria conductista la interacció entre estudiants no té un valor educatiu, sinó que s'incentiva l'aprenentatge individual.

Rol del docent. Relació del docent-estudiant.

El professor actúa com un INSTRUCTOR, que presenta el material estructurat correcta i efectivament i com a AVALUADOR.
En realitat es tracta d'un sistema jeràrquic de verticalitat, on el professor és el que té el saber i per tant el poder i ell decideix que és el que l'estudiant pot o no pot fer. Per la seva part els estudiants tan sols poden assumir i seguir les pautes del professor.










Criteris i instruments d'avaluació.

L'avaluació és la META I EL OBJECTIU de l'aprenentatge, i consistirà en una sèrie de proves objectives on l'alumne repeteix el que ha aprés.
Els resultats són observables i mesurables.




Autors més representatius.


Alguns dels autors més representatius de la teoria conductista són:
Iván Pàvlov , un fisiòleg rus que va ser el pioner del CONDICIONAMENT CLÀSSIC.
J.B.Watson , va ser el fundador de l'ESCOLA DE PSICOLOGIA coneguda com CONDUCTISME i que va tindre una gran desenvolupament en els països anglosaxons.
B.F. Skinner , va ser el precursor del CONDICIONAMENT OPERANT.

Hi han altres figures del conductisme , que es podrien destacar, dividits per generacions.




Usos i/o aplicacions de les TIC en educació.


ENSENYAMENT ASISTIT PER ORDENADOR (EAO).

Les primeres utilitzacions educatives dels ordenadors es basaven en l'ensenyament programat de Skinner, i external image nt3.pngconsistia en un model LINEAL, basats en la repetició d'exercicis (drill & practice), amb els oportuns reforçadors. En aquestes seqüencies repetides, cada pas capacita a l'alumne per abordar el següent, això implica que el material ha d'elaborar-se en petites etapes permetin nombroses respostes que són degudament reforçades (Araujo i Chadwick).

En aquest model tenen gran importància els programadors de material, ja que segons Skinner, l'alumne no ha de tenir cap dificultat si el material ha estat ben dissenyat.

Encara que actualment la teoria conductista és molt criticada podem trobar alguns exemples de TIC que segueixen les pautes del condicionament instrumental:

Aquí es pot consultar un exemple de EAO en
l'assignatura de matemàtiques de primària i ESO.